Modelitzant sentits de circulació. Anàlisis de xarxes (I).

Fa un temps vaig llegir que pràcticament el 80% de la informació que fan servir les administracions públiques té associada una component geogràfica i, per tant, potencialment georeferenciable. D’aquesta manera, la geografia, i més concretament l’ús dels Sistems d’Informació Geogràfica, no sols s’han de limitar a l’estudi dels factor ambientals i als purament geogràfics. Els serveis socials, la seguretat, el transport i, especialment –dic especialment perquè es factor que m’ocupa, la hisenda són factors que han de (exacte, he obviat el terme “poden”) ser gestionats, també, mitjançant tècniques GIS.  

Negociar el contracte de la recollida de fem amb l’empresa adjudicatària per reduir el preu del servei pot estar molt bé, però és insuficient. En base a qué es negocia? Negociar en base a uns serveis que pot ser estiguen sobre dimensionats i aconseguir una rebaixa del mateix a canvi, evidentment, d’un servei menor, ho podem considerar una bona negociació? Us pose una altre exemple molt més pràctic. Jo, quan la companyia de telèfon comença a ofertar-me 300 minuts i nosequats MB sempre dic el mateix: és que amb això em sobra. Aleshores la resposta és un altra oferta més econòmica, la que evidentment també en ve gran. Jo vull pagar per allò que faig servir, no per allò que tinc la possibilitat de gastar. I per saber el que faig servir el primer que em cal és tindre dades. Dades, ací volia arribar. Doncs amb la gestió dels serveis públics passa el mateix.

Per negociar el contracte de fem, a l’administració li aniria be saber el volum de fem que es genera en el seu municipi, indicador aquest del qual es solen tindre dades. Però a més, a partir d’aquest, li aniria bé saber quin és el nombre total de contenidors que necessita, entre altres coses per alliberar espai en cas d’un servei sobredimensionat. I una vegada sabut el mateix, li aniria be saber, també, el consum en temps i gasolina que empra l’empresa per prestar el servei. Igual que parlem del servei de recollida de fem, també ho podem fer de rutes i parades de transport públic, de localització de bancades de bicicleta pública i panells informatius, entre d’altres. Al final, sols estem parlant de dos components del sistema: punts i línies. Contenidors i carrers, per exemple. Però a més d’optimitzar econòmicament el servei, una Ajuntament també pot fer servir els GIS per veure com es veuria afectada la circulació si es canviaren el sentit a determinats carrers o quina és la càrrega que es suporta amb l’actual sistema de direccions, entre d'altres. 

En tot cas, i tornant al principi, per portar a terme tots aquest tipus d’anàlisis prèviament s’han de generar dades. I això és el que us presente en la següent imatge: el mapa de sentits de circulació d’Orba elaborat a partir de dades de Cartociudad, Cadastre i treball de camp. Un conjunts de punts i línies que representen la xarxa, amb les seues restriccions de pas, que servirà de base per a qualsevol tipus d’anàlisi geogràfic. I que a més, em servirà per verificar els anàlisis per tal d’exportar la metodologia a altres municipis de major grandària.

Localización optimizada para establecimiento comercial

INTRODUCCIÓN

En la presente entrada se pretende dar a conocer tanto el desarrollo como los resultados del proyecto titulado “Localización optimizada para establecimiento comercial”. Proyecto que consistió en la elección, de entre un conjunto, y a partir de datos socioeconómicos y análisis mediante herramientas SIG, del establecimiento con una mayor capacidad de atracción de clientes.

En las siguientes líneas se presenta el resumen del proyecto llevado a cabo para el comercio, en su intención de expansión sobre el municipio de Gandia.

OBJETIVOS

Objetivos generales

·         Localizar las zonas de oportunidad existentes a Gandía para la ubicación de un establecimiento comercial de confección textil.

Objetivos específicos

·         Localizar la oferta.

·         Localizar la demanda.

·         Modelizar la red viaria que servirá de base por determinar la accesibilidad a los centros.

·         Realizar un análisis combinado de demanda y oferta.

·         Seleccionar dos ubicaciones idóneas.

·         Estimar la demanda potencial en cada una de las dos ubicaciones seleccionadas.

INFORMACIÓN DE PARTIDA

·         La información de partida consistió tanto en información cartográfica como estadística. Ésta fue:

·         Información cartográfica de la red viaria municipal.

·         Datos del padrón municipal (cifras de edad y sexo, nivel de estudios, número de vehículos…). Estos datos permitieron determinar el nivel socioeconómico de la demanda potencial.

·         Base datos donde relativa a la información sobre la oferta. Es decir, información básica (dirección, especialidad…) de los diferentes comercios existentes.

METODOLOGÍA

A continuación se explica muy brevemente los pasos seguidos para la obtención de los resultados.

Por lo que respecta la demanda, en primer lugar hubo que determinar la condición socioeconómica de la demanda a partir de las datos estadísticas de partida. Una vez se obtuvo el perfil socioeconómico de la sección censal (mínima unidad de análisis a partir de datos del INE), se seleccionaron aquellas secciones que en cada una de las variables socioeconómicas superaban los valores medios (el comercio para el cual se pretendía la localización optima era para gente de un nivel adquisitivo elevado). De esta manera se localizó la demanda potencial, tal y como se puede observar en el mapa 1.

Una vez localizada la demanda, se modelizó la oferta mediante la herramienta Adress Locator, del software Arcgis, que permite, a partir de una base de datos tabulada, localizar sobre la red viaria los diferentes registros. Una vez realizado este proceso de geocodificación se definieron una áreas de influencia de 100 metros, siempre calculando la distancia en base a los desplazamientos sobre la red viaria, no mediante buffers. En el mapa 2 se puede consultar la localización de las tiendas textiles y la zona de influencia del conjunto de las mismas.

Por lo que respecta en la red viaria que conecta los puntos de demanda con los de oferta, esta siguió un proceso de análisis de redes que permite crear una red de distribución de flujos. A partir de este análisis se ha podido considerar tanto accesibilidad como distancias, elementos básicos por determinar las zonas de influencia.

PROPUESTA DE LOCALIZACIÓN

Se consideró que la zona óptima para la localización era aquella que presentaba demanda pero también oferta, para aprovechar sinergias. En el siguiente mapa combinado se puede observar, además de la localización propuesta de los nuevos comercios (tienda 0 y tienda 1), las zonas donde existe solo oferta, solos demanda o ambas. Este es el mapa 3.

RESULTADOS DE LA PROPUESTA DE LOCALIZACIÓN

Para evaluar los resultados esperados de la propuesta de localización se procedió a evaluar los siguientes dos factores:

·         Áreas de influencia de las localizaciones propuestas.

·         Demanda potencial desde cada una de las localizaciones propuestas. 

	Sección censal	Área de influencia (Ha)	Demanda potenciall
Demanda asociada a la tienda 0	1	0,64	142
	2	2,34	343
	3	2,45	485
	4	1,62	363
	5	0,20	49
	6	0,01	1
	TOTAL	7,26	1.383
Demanda asociada a la tienda 1	1	1,86	380
	2	0,86	408
	3	0,30	78
	4	1,76	435
	5	0,01	1
	6	1,90	343
	7	0,35	62
	8	0,20	49
	TOTAL	7,24	1.756

CONCLUSIONES

A partir de esta propuesta se han situado ambas tiendas en el centro de la ciudad, y posteriormente se ha evaluado el impacto a que pueden tener las mismas, en términos de demanda.

Como se puede ver en la tabla anterior, la tienda 0 tiene un área de influencia superior a la de la tienda 1 (7,26 contra 7,24); no obstante, en términos de población, la tienda 1 abastece una superficie que aun siendo menor a la de la tienda 0, presenta más población. Por tanto, si se debe escoger entre la localización de la tienda 0 y la 1, se propone la tienda 1 como mejor localización.

SIG aplicat a la gestió econòmica dels serveis municipals (I).

De tots els anys que fa que treballe amb Sistemes d’Informació Geogràfica he extret les següents dos conclusions, que sempre tinc present, i que en dies com hui m’agrada recordar-me:

1. Si hi ha algun problema que et planteges i no aconsegueixes solucionar, no és perquè no es pot solucionar, és perquè no saps, i.
2. Cada problema que d'entrada no saps solucionar, és, tan sols, el primer pas per trobar la solució.

Amb aquestes dues premisses, després de 3 dies de consultes, tutorials, fòrum, textos, manuals i altres ajudes, he aconseguit soluciona el disseny de rutes optimes de recollida de fem tenint en compte criteris de volum de residus, temps de viatge i càrrega, horaris aptes per a la recollida, sentits de circulació...

Pas previ per revisar contractes de recollida de fem, solucionat. Porta oberta cap a l’optimització econòmica, social i geogràfica de la prestació dels serveis municipals.  

En els proper dies penjaré el cas pràctic.

Conflictes territorials i mobilitzacions ciutadanes a la Marina Alta.

Dijous passat presentarem, en la Casa de Cultura de Denia, l’últim número 32-33 de la Revista Aguaits, de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta. En ella, en aquest número, vull dir, quatre persones (un politòleg, dos geògrafes i jo) hem analitzat els conflictes territorials i les mobilitzacions ciutadanes que s’han donat durant els últims 40 anys en la Marina. Un recull d’un grapat de conflictes classificats en funció de la temàtica que els originà (infraestructures, urbanisme, protecció ambiental, gestió del risc i gestió dels recursos naturals), i, com escriu Joan Romero en el pròleg, una mica més: tot un seguit de recomanacions en pro d’un desenvolupament de la comarca més participatiu, menys conflictiu. És aquests, doncs, un estudi que com apuntà el Mestre Romero, tot i recollir gran part del passat i present de la comarca, té les seues vistes posades en el futur, amb l’objectiu d’aprendre dels errors comesos.

Amb aquestos principis, jo me’n vaig de Calp amb un accèssit que pertany a l’equip. Amb el sabor agredolç que em dona un reconeixement que no m’espereva, però que ara considere curt. I, especialment, amb la satisfacció d’haver formar part d’un gran equip que ha aconseguit fer-se un lloc havent estat fidels a la nostra forma d’entendre, i fer entendre, la ciutat. El territori. Poc a poc sembla que va agafant protagonisme altra forma de crear ciutat, que va molt més enllà d’allò que el professor Farinós anomena governar per projectes. No obstant, encara ens queda molt de camí per recórrer. A mi, i al territori.

Cal(p) ciutat sostenible. Reflexions en gelat.

Ho he de reconèixer: mai he sigut gens devot del photoshop. Evidentmet, tampoc dels tècnics (dic tècnics per no caure en l’errada d’etiquetar determinades qualificacions) que l’(ab)usen fins al punt de convertir la realitat en una photo. Sí, amb “h” intercalada. La photo, com ja vaig comentar, la entenc com el complement del text. Com un element subordinat a l’anàlisi que intenta explicar de manera visual el present (real) i el futur (desitjat). Com això i com a res més. Odie els documents en els que la imatge agafa tal protagonisme que acaba per fer invisible el contingut de l’estudi: la diagnosi i les propostes. M’agrada, com el lector haurà pogut comprovar ja, analitzar, no dibuixar. Segurament per això sóc devot dels SIG i discrepe dels programes de disseny gràfic, quan treballe el territori.

Si els tècnics dibuixen edificis, magatzems i altres infraestructures, em té igual. El que si que no m’agrada és que dibuixen territori, o ciutat; més igual el nom i l’àmbit d’actuació. El territori s’analitza i es gestiona, no es dibuixa. La ciutat, com un element més del territori, també. I tampoc. No pertanyen a cap disciplina en propietat, per això també hi ha professionals que treballen molt bé, més enllà d’edificis i photos. I responen a disciplines com la geografia, la sociologia, la economia, les ciències ambientals, i les polítiques... i és cert, també, a l’arquitectura. Queda clar doncs que aquestes lletres no són cap ataca als arquitectes, per si algú s’havia atrevit a posar la paraula “arquitectes” allà on posa “tècnics”.

Amb aquests premisses, amb l’anàlisi i, posteriorment, les propostes, vàrem afrontar el Concurs internacional de revitalització del centre històric de Calp. Això, junt al saber fer de cadascun de nosaltres, ens va fer plantejar el concurs d’una manera diferent a gran part de la resta d’equips: la nostra empremta física sobre l’entramat urbà seria mínima: la justa per posar en valor el patrimoni històric i poca cosa més. Per contra, les mesures –que no projectes, socials, ambientals i econòmiques agafarien el protagonisme. Subordinàvem la foto a l’anàlisi, i és que com diu Joan Romero, els contextos importen molt més que els textos: sense ser capaços d’entendre les dinàmiques, actuals i històriques, de Calp, de res en serviria escriure un bon relat, fer una bona photo. Bé, una bona photo ens podria servir per guanyar nosaltres, però no per a que guanyara la ciutat, que era l’objectiu del concurs.

Amb aquestos principis, jo me’n vaig de Calp amb un accèssit que pertany a l’equip. Amb el sabor agredolç que em dona un reconeixement que no m’espereva, però que ara considere curt. I, especialment, amb la satisfacció d’haver formar part d’un gran equip que ha aconseguit fer-se un lloc havent estat fidels a la nostra forma d’entendre, i fer entendre, la ciutat. El territori. Poc a poc sembla que va agafant protagonisme altra forma de "fer" ciutat, que va molt més enllà d’allò que el professor Farinós anomena governar per projectes. No obstant, encara ens queda molt de camí per recórrer. A mi, i al territori.