Ahir va tenir lloc, dins del marc dels “Debats a l’aula” que organitzen des
de l’Ambaixada, el tercer debat sobre la ciutat de València. Després de
reflexionar sobre el Parc Central i la façana marítima, ara era el torn de
Ciutat Vella. A aquesta sèrie de debats, se’ls unia, fa unes setmanes, el
col·loqui en torn al futur de la ciutat, organitzat per Valencians pel Canvi. D’altra
banda, a primers de març tenia lloc el taller “Gestió i ús de l’espai públic”,
resultant del projecte “Narratives de l’espai públic”, impartit per l’arquitecte
David Estal. A més, la Universitat Politènica de València, durant aquesta setmana
també ha estat realitzant tot un seguit d’actes en torn a la faceta urbana de
València; i la Universitat de València, a finals d’any presentava una miscel·lània sobre l’Horta de València
conformada per un documental, una exposició fotogràfica i un llibre. Finalment cal anunciar que en maig tindrà lloc el seminari internacional "Perspectivas y oportunidades de
la ciudad
construida", dins del projecte "Ciudad construida". Sembla que alguna
cosa va movent-se en (i entorn) la ciutat.
Com deia, ahir, en el marc dels “Debats a l’aula”, tocava Ciutat Vella, amb Carmel Gradolí (arquitecte) i Andrés Boix (professor
titular de Dret Administratiu). Val a dir, primer que res, que els tres actes
han tingut en comú “l’absència” del debat; vull dir, no hi ha hagut, en cap d’ells,
dos o tres postures clarament diferenciades. Sempre la postura que hauria de
justificar, o almenys argumentar, la situació real ha defugit l’intercanvi;
així, del debat hem passat a l’intercanvi d’opinions, més o menys compartides,
entre dos ponents i la gent del públic. Cosa, tot siga dit, també interessant,
però insuficient, al meu parer.
L’acte començava amb una breu diagnosi de l’estat
de la qüestió: per una banda els beneficis que en el seu temps va generar el
Pla Riba; i d’altra, la problemàtica que genera el transit motoritzat, els
solars i les cases en runa, l’excés de places dures i les places que més que
places són rotondes, illes o parades de transport públic, directament (pense
amb Snt. Augustí, la Plaça del Mercat i la Plaça de la Reina i la de l’Ajuntament),
i, per últim, l’estat de l’eix turístic per excel·lència de la ciutat: l’Avinguda
de Maria Cristina, amb el Mercat Central a una banda i la Llotja a l’altra.
Vull destacar que de tots aquestos aspectes positius
i negatius n’era més o menys conscient. Sóc, a l’igual que algun dels
participants, dels que pensa que l’eix Serrans – Cavallers – Quart, és dels
trams més difícils de passejar (i caminar) de la ciutat: voreres estretes
limitades per pilons, predomini del cotxe, terrasses que envaeixen l’espai
públic (a la Plaça del Negret tan sols la font es salva de l’exèrcit de taules
i cadires!) i venedors de menús s’entremesclen en no més de 7 metres d’amplària.
Amb tot allò, passejar per aquestos carrers, entenent el concepte com l’acció
de caminar mentre es contempla l’arquitectura i es pensa amb la importància
històrica de l'entramat d'edificis i carrers és pràcticament impossible. De fet, aquest eix és,
encara hui, un seguit de carrers que fan servir els cotxes per reduir temps de
desplaçament. El centre de la ciutat, els carrers més importants, com a drecera
(!). Impensable. Inhabitable. D’altra banda, tot el seguit de carrers que parteixen
d’aquesta trama principal presenta unes condicions d’habitabilitat bastant millorables.
Pense amb els carrers de les Cuines, Juristes o Covarrubia, per exemple. Conclusió:
De tots aquestos despropòsits, però, l’Avinguda
Maria Cristina, i més concretament la Plaça (?) del Mercat se’n porta la palma.
Sempre que vaig a comprar al mercat, quan em dispose a abandonar el Carrer
Ercilla i creuar Maria Cristina tinc la sensació d’entrar en un forat negre: Turistes,
comerciants i consumidors intenten obrir-se pas entre un núvol de cotxes, taxis,
camions de carrega i descarrega, semàfors i autobusos turístics que es diposen
en una atmosfera de 3 carrils d’amplària! El Mercat i la Llotja, dos dels
edificis més visitats i amb més valor d’aquesta ciutat, estan separats per tot
eixe merder. Si, merder. I el mateix passa amb la Plaça de la Reina i la Plaça
de l’Ajuntament, algú a intentat passejar per eixes voreres? Quin estrés! I ja no parle de falles, quan en la Plaça de l'Ajuntament ciutadans, turístes, monuments i vehicles competeixen per l'espai, amb l'unic "descans" de la Mascletà. Veritablement la permissivitat del cotxe és una patologia d'aquesta ciutat, més encara quan són els propis veïns i veïnes del districte qui s'oposa a la dictadura del cotxe.
La voluntat dels residents (no oblidem que som nosaltres qui vivim en el barri), com acabe d'esmentar és clara: totes les associacions de veïns i veïnes del districte demanen, d'una banda, limitar l’ús i abús del vehicle motoritzat i de les terrasses; i d'altra, crear espais públics com a espais de joc per al més menuts i com a espais col·laboratius per als més majors. Si no tinc una impressió equivocada tenim una tipologia urbana, un clima i una orografia ideal per a fer de la bicicleta el principal mitja de transport urbà; i, a més, en tot aquest espai es localitzen infinitat de solars i places dures, moltes d’elles sobreocupades. Tenim, a més, una massa suficientment crítica d'usuaris de bicicleta, però també de grups de ciutadans que comencen a autogestionar places i solars. Amb tot això, a què o qui esperem? Cada vegada la gestió de la ciutat té més experiències de bottom – up. Recordem que no hi ha ciutat sense ciutadania.
