I de sobte, els
enòlegs se n'adonaren que aquell caldo de tonalitat obscura, amb certa essència
a fruita i determinada graduació podia ser molt més que una beguda, diguem-ne,
espirituosa. Podria ser una experiència que procedia, com anys enrere, d’un lloc
en concret i del saber fer d’aquella gent que habitava aquell territori que
ells percebien en forma de paisatge, del que tan sols quedava aquella
fotografia penjada en les oficines del celler, la mateixa que la del celler veí
i la del museu en honor a la subvenció. Fou just quan aquell jove, il·lusionat
amb la idea de gestionar i posar en valor tot el que té relació amb el
territori, pronunciava aquelles paraules en una taula redona: ...en resum, no
hi ha producte (de qualitat) sense entorn. I amb el temps, el mateix passà amb
els arqueòlegs i aquelles antigues construccions de pedra seca que s’escampaven
al llarg i ample de la Marina; i amb els torroners de Xixona i els voltants i aquells
arbres, ara tant secs i a l’hivern tant florits com despullats; i amb els
llauradors de l’Horta de València i totes les tonalitats del verd, com cantava
Raimon, tant ben ordenades, un paisatge tant bell com improvisat, pensà ell; i
amb els orxaters, també de l’Horta, i aquells camps que cremen abans de poder extreure
el fruit de la terra; i amb els hotelers de les Valls de la Marina i aquells
bancals, ara d’oliveres ara de cirerers; i fins i tot amb tots aquells que exportaven
benefici d’aquell tros, a vegades de terra, altres d’aigua, altres d’arrossar,
però sempre el mateix, que queda entre Favara i Sueca, quantes vegades ha
passat ell per ahí i la seva companya ha hagut que escoltar sempre la mateixa
reflexió!
I de sobte... el
despertar de tots el dies... vinga, que es fa tard. El negoci familiar espera, i
mentre tant ell continua somiant en que algun dia serà la seva veu la que despertarà
a la resta.
Orba, La Marina Alta.
Ignasi Cervera.
