Fa un temps vaig llegir que pràcticament el 80% de la informació que fan servir les administracions públiques té associada una component geogràfica i, per tant, potencialment georeferenciable. D’aquesta manera, la geografia, i més concretament l’ús dels Sistems d’Informació Geogràfica, no sols s’han de limitar a l’estudi dels factor ambientals i als purament geogràfics. Els serveis socials, la seguretat, el transport i, especialment –dic especialment perquè es factor que m’ocupa, la hisenda són factors que han de (exacte, he obviat el terme “poden”) ser gestionats, també, mitjançant tècniques GIS.
Negociar el contracte de la recollida de fem amb l’empresa adjudicatària per reduir el preu del servei pot estar molt bé, però és insuficient. En base a qué es negocia? Negociar en base a uns serveis que pot ser estiguen sobre dimensionats i aconseguir una rebaixa del mateix a canvi, evidentment, d’un servei menor, ho podem considerar una bona negociació? Us pose una altre exemple molt més pràctic. Jo, quan la companyia de telèfon comença a ofertar-me 300 minuts i nosequats MB sempre dic el mateix: és que amb això em sobra. Aleshores la resposta és un altra oferta més econòmica, la que evidentment també en ve gran. Jo vull pagar per allò que faig servir, no per allò que tinc la possibilitat de gastar. I per saber el que faig servir el primer que em cal és tindre dades. Dades, ací volia arribar. Doncs amb la gestió dels serveis públics passa el mateix.
Per negociar el contracte de fem, a l’administració li aniria be saber el volum de fem que es genera en el seu municipi, indicador aquest del qual es solen tindre dades. Però a més, a partir d’aquest, li aniria bé saber quin és el nombre total de contenidors que necessita, entre altres coses per alliberar espai en cas d’un servei sobredimensionat. I una vegada sabut el mateix, li aniria be saber, també, el consum en temps i gasolina que empra l’empresa per prestar el servei. Igual que parlem del servei de recollida de fem, també ho podem fer de rutes i parades de transport públic, de localització de bancades de bicicleta pública i panells informatius, entre d’altres. Al final, sols estem parlant de dos components del sistema: punts i línies. Contenidors i carrers, per exemple. Però a més d’optimitzar econòmicament el servei, una Ajuntament també pot fer servir els GIS per veure com es veuria afectada la circulació si es canviaren el sentit a determinats carrers o quina és la càrrega que es suporta amb l’actual sistema de direccions, entre d'altres.
En tot cas, i tornant al principi, per portar a terme tots aquest tipus d’anàlisis prèviament s’han de generar dades. I això és el que us presente en la següent imatge: el mapa de sentits de circulació d’Orba elaborat a partir de dades de Cartociudad, Cadastre i treball de camp. Un conjunts de punts i línies que representen la xarxa, amb les seues restriccions de pas, que servirà de base per a qualsevol tipus d’anàlisi geogràfic. I que a més, em servirà per verificar els anàlisis per tal d’exportar la metodologia a altres municipis de major grandària.
