Avaluació dels punts de recollida del fem en Orba

Una vegada modelitzades les dades de cadastre -per exemple el nombre de vivendes per parcel·la cadastral, tal i com hem explicat en l'anterior entrada; es pot servir aquest indicador per avaluar la localització de determinats serveis, com per exemple la localització dels punts de recollida de fem. En aquest sentit, per exemple, podem veure la demanda servida per cada punt de recollida de fem.

Aquest anàlisis és d'especial interès per determinar el volum mínim que deuria poder abastir cada contenidor, sempre i quant la localització dels mateixos fos inamovible o estigués predeterminada. Si per contra la localització dels mateixos no estigués predeterminada, aquest indicador es faria servir per localitzar els punts de recollida allà on s’optimitza la seva localització, es a dir, on més vivendes serveixen amb la mínima distància de desplaçament.

Per al cas d’estudi els resultats que es mostren sobre la següent imatge representen una matriu on a cada vivenda se li assigna el punt de recollida més proper, sempre considerant que el vianant és lliure de caminar per qualsevol carrer. A partir de les dades de cadastre s'ha tingut en compte el nombre de vivendes corresponents a cada portal; però amb dades de padró municipal els resultats es podrien representar, fins i tot, en xifres de població.

 Com se n'haureu pogut adonar, les distàncies calculades no es mesuren de manera radial, sino que es calculen a través de la xarxa de carrers. És aquest un fet que millora els anàlisis de proximitat que actualment molts gabinets continuen elaborant mitjançant buffers. 

Jo, (des)afortunadament sols soc capaç de caminar pels carrers, en un entorn urbà.

Modelitzant evolucions

Cada dia més, les noves tecnologies estan present en l’àmbit de les ciències territorials. La normativa obliga a modelitzar aquelles actuacions amb emprenta amb el territori, el seus impactes i la seva evolució, amb proposta de restauració inclosa. Estudis d’Impacte Ambiental, Estudis d’Integració Paisatgística, Informes de Sostenibilitat Ambiental, són tan sols alguns d’aquestos documentes que necessiten de diferents modelitzacions.

Si fem una vista enrere, podem recordar aquells vells papers –ja de tonalitat groguenca, amb corbes de nivell i punts representant altures i vegetació, respectivament. Posteriorment vingueren ja alguns mapes d’ombres “pintants” amb diferents trames i colors, en funció de la vegetació i usos del sòl presents. Un pas més fou el canvi de colors i tonalitats per una simbologia més apropiada al cas; del simple polígon passarem a una imatge més elaborada. Tots aquestos amb 2D, per suposat. Actualment podem dir que ens trobem ja en la quarta generació, on les trames es converteixen en ortofotografies i el 2D evoluciona cap al 3D.

Un exemple de com les noves tecnologies poden ajudar a modelitzar els estudis i informes abans nombrats, el podeu trobar en la següent imatge. Aquesta correspon a la última modelització que he tingut que fer per a un projecte de restauració d’una pedrera.