Una vegada modelitzades les dades de cadastre -per exemple el nombre de vivendes
per parcel·la cadastral, tal i com hem explicat en l'anterior entrada; es pot servir aquest indicador per avaluar la
localització de determinats serveis, com per exemple la localització dels punts
de recollida de fem. En aquest sentit, per exemple, podem veure la demanda servida per cada punt de recollida de fem.
Aquest anàlisis és d'especial interès per determinar el volum mínim que
deuria poder abastir cada contenidor, sempre i quant la localització dels
mateixos fos inamovible o estigués predeterminada. Si per contra la
localització dels mateixos no estigués predeterminada, aquest indicador es
faria servir per localitzar els punts de recollida allà on s’optimitza la seva localització, es a dir, on més vivendes serveixen amb la mínima
distància de desplaçament.
Per al cas d’estudi els resultats que es mostren sobre la següent imatge representen
una matriu on a cada vivenda se li assigna el punt de recollida més proper,
sempre considerant que el vianant és lliure de caminar per qualsevol carrer. A
partir de les dades de cadastre s'ha tingut en compte el nombre de vivendes
corresponents a cada portal; però amb dades de padró municipal els resultats es
podrien representar, fins i tot, en xifres de població.
Jo, (des)afortunadament sols soc capaç
de caminar pels carrers, en un entorn urbà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada