La modelització elevacions urbanes, és a dir, l’obtenció de la coordenada Z
d’aquells elements arquitectònics que conformen la trama urbana de qualsevol
poble o ciutat, és un fet que cada vegada més incorporen ens anàlisis de l’estructura
urbana. I si parlem d’estructura urbana i de modelització, ja sabeu que el cadastre
és una font imprescindible. L’altra, en aquest cas concret que ens ocupa, les
dades d’elevació dels elements. Aquesta última la podem obtenir de diferents
maneres, de les quals les més comuns són les següents tres:
Els qui em coneixeu, ja sabeu que jo opte per la tercera. En primer lloc perquè és una mesura més exacta, i en segon lloc, perquè simplifica molt el treball respecte al fet de mesurar directament l’element. El fet de poder disposar de dades d’aquest tipus, i, a més, poder tractar-les directament i combinar-les en un Sistema d’Informació Geogràfica, és un fet que no podem desaprofitar.
- Mesurant directament l’element
- Assignat directament altures a les dades de cadastre, i
- Mitjançant dades lidar
Els qui em coneixeu, ja sabeu que jo opte per la tercera. En primer lloc perquè és una mesura més exacta, i en segon lloc, perquè simplifica molt el treball respecte al fet de mesurar directament l’element. El fet de poder disposar de dades d’aquest tipus, i, a més, poder tractar-les directament i combinar-les en un Sistema d’Informació Geogràfica, és un fet que no podem desaprofitar.
En la següent imatge s’observa la modelització que en el seu dia vaig
preparar per a l’estructura urbana d’una zona propera a la Ciutat de les Arts
de València.
Per acabar, cal recordar que el fet d’obtenir la coordenada Z d’un
determinat element arquitectònic, be siga com a un camp d’una base de dades
associada a un determinat element, o be siga mitjançant una modelització en 3D
acaba es converteix en una acció que incrementa en un nombre bastant elevat les
possibilitats d’anàlisis de l’espai urbà. I aquest increment en els factors d’anàlisis, implica,
evidentment, un anàlisis més complet, del qual se’n poden treure millors
resultats i, com a conseqüència directa, millors propostes d’actuació i planejament.
Entre les derivades possibles de la modelització d’elevacions, caldria
destacar aquelles que fan referència al paisatge urbà, la radiació solar
incident sobre l’espai públic, la relació amplària/elevació dels carrers, la
localització d’elements “contaminadors” per altura, la visibilitat des d’un
punt concret... En les properes entrades veurem exemples concrets de les aplicacions de la coordenada Z en l'anàlisi de l'estructura urbana.
