Ho he de reconèixer: mai he sigut gens devot del
photoshop. Evidentmet, tampoc dels tècnics (dic tècnics per no caure en
l’errada d’etiquetar determinades qualificacions) que l’(ab)usen fins al punt
de convertir la realitat en una photo. Sí, amb “h” intercalada. La photo, com ja
vaig comentar, la entenc com el complement del text. Com un element subordinat
a l’anàlisi que intenta explicar de manera visual el present (real) i el futur
(desitjat). Com això i com a res més. Odie els documents en els que la imatge
agafa tal protagonisme que acaba per fer invisible el contingut de l’estudi: la
diagnosi i les propostes. M’agrada, com el lector haurà pogut comprovar ja,
analitzar, no dibuixar. Segurament per això sóc devot dels SIG i discrepe dels
programes de disseny gràfic, quan treballe el territori.
Si els tècnics dibuixen edificis, magatzems i altres infraestructures,
em té igual. El que si que no m’agrada és que dibuixen territori, o ciutat; més
igual el nom i l’àmbit d’actuació. El territori s’analitza i es gestiona, no es
dibuixa. La ciutat, com un element més del territori, també. I tampoc. No
pertanyen a cap disciplina en propietat, per això també hi ha professionals que
treballen molt bé, més enllà d’edificis i photos. I responen a disciplines com
la geografia, la sociologia, la economia, les ciències ambientals, i les
polítiques... i és cert, també, a l’arquitectura. Queda clar doncs que aquestes
lletres no són cap ataca als arquitectes, per si algú s’havia atrevit a posar
la paraula “arquitectes” allà on posa “tècnics”.
Amb aquests premisses, amb l’anàlisi i, posteriorment,
les propostes, vàrem afrontar el Concurs internacional de revitalització del
centre històric de Calp. Això, junt al saber fer de cadascun de nosaltres, ens
va fer plantejar el concurs d’una manera diferent a gran part de la resta
d’equips: la nostra empremta física sobre l’entramat urbà seria mínima: la
justa per posar en valor el patrimoni històric i poca cosa més. Per contra, les
mesures –que no projectes, socials, ambientals i econòmiques agafarien el
protagonisme. Subordinàvem la foto a l’anàlisi, i és que com diu Joan Romero,
els contextos importen molt més que els textos: sense ser capaços d’entendre
les dinàmiques, actuals i històriques, de Calp, de res en serviria escriure un
bon relat, fer una bona photo. Bé, una bona photo ens podria servir per guanyar
nosaltres, però no per a que guanyara la ciutat, que era l’objectiu del
concurs.
Amb aquestos principis, jo me’n vaig de Calp amb un
accèssit que pertany a l’equip. Amb el sabor agredolç que em dona un
reconeixement que no m’espereva, però que ara considere curt. I, especialment,
amb la satisfacció d’haver formar part d’un gran equip que ha aconseguit fer-se
un lloc havent estat fidels a la nostra forma d’entendre, i fer entendre, la
ciutat. El territori. Poc a poc sembla que va agafant protagonisme altra forma
de "fer" ciutat, que va molt més enllà d’allò que el professor Farinós anomena
governar per projectes. No obstant, encara ens queda molt de camí per recórrer.
A mi, i al territori.
Hola Ignasi.
ResponEliminaEnhorabona per l'accèssit a tot l'equip. Li he fet una ullada als vostres panells i em semblen un molt bon projecte. Realista i treballat, aplicable. Entenc les teues reflexions, un projecte necessita al darrere un bon anàlisi i diagnòstic, és clar. L'ús de programes de disseny ha de ser un complement, una manera de representar i comunicar les propostes, no la finalitat última del projecte. Malauradament, encara perviu la tendència del "urbanismo espectáculo", hi ha professionals que entenen la ciutat/territori d'una manera diferent, i comencen el seu treball pensant en fer lloc per a col·locar la seua peça arquitectònica.
Enhorabona i a continuar treballant així, que al nostre territori li fa molta falta.